Aquesta estratègia,
proposada des del Comitè de Vaga i debatuda en els centres les darreres
dues setmanes, parteix d'una anàlisi del conflicte que hem viscut
enguany, de l'efectivitat de la nostra lluita i de la reacció de la
Conselleria d'Educació. Alguns punts d'aquesta anàlisi són:
1.- La vaga indefinida no és cap finalitat sinó una eina de lluita. Amb ella es volien aconseguir uns objectius mitjançant una negociació. La nostra valoració és que si amb la vaga no es va aconseguir fer una negociació satisfactòria és per l'actitud de menyspreu de la Conselleria cap a la comunitat educativa i el propi sistema educatiu. En aquell moment la Conselleria va valorar que no tenia res a perdre amb una vaga indefinida.
2- El moviment de la vaga indefinida va ser imprescindible per fer créixer el potencial de tota la comunitat educativa en la denúncia de les polítiques educatives i que sense ell no seríem a l'escenari en què vivim d'apoderament i de força del nostre moviment. Sense la vaga indefinida no haguéssim arribat on hem arribat ni s'hagués produït la cohesió que s'ha produït entre els diferents actors de la comunitat educativa i entre les diferents illes.
3- El Govern no fa comptes de canviar les seves polítiques educatives. A més aquestes polítiques han creat, en alguns moments, diferències importants a dins el propi Partit Popular. També ha creat malestar el propi resultat de les eleccions europees, en el qual el conflicte educatiu hi ha jugat algun paper.
4- El mes de maig hi haurà eleccions autonòmiques i tradicionalment és un moment de forta mobilització. En aquell moment el PP sí que tendrà por de què se'ls passi comptes a les urnes, més després de veure els resultats electorals de les europees.
5- La comunitat educativa ha iniciat forts processos de participació. A dins d'aquests s'han plantejat processos per decidir quin model d'educació volem, per exemple la proposta de Llibre Verd de la Plataforma Crida o els Pactes per l'Educació a les diferents illes. Les conclusions que es treguin d'aquests han de ser presentades com una proposta a assumir per qualsevol organització social o política amb ganes d'aspirar a cotes de poder.
6- No s'entendria que els partits polítics que ara mateix són crítics amb les actuals polítiques educatives del govern, fessin programes o propostes educatives de cara a les properes eleccions que no tinguessin en compte els consensos esmentats en els punts anteriors . Per això cal tancar aquests debats oberts dins els propers mesos.
A partir d'aquesta anàlisi hem valorat com a estratègia general a seguir el proper curs la que ara explicam en 4 punts:
a- Començar amb un primer trimestre molt decantat a formular consensos a dins la comunitat educativa al voltant de quina Educació volem. Això es faria mitjançant el Llibre Verd, pactes per l'educació, el DEBAT o una possible discussió sobre un plurilingüisme basat en criteris pedagògics. Ara que acaba la legislatura és important fermar caps per obtenir propostes de consens que serveixin per marcar futures polítiques educatives.
Aquesta proposta de començament no implica abandonar la mobilització, la denuncia i la reivindicació.
b- Aquest primer trimestre també ens hauria de valer per acumular forces i per organitzar-nos.
c- Durant el segon trimestre des de l'Assemblea augmentarem la mobilització del professorat de les assemblees de centre de manera progressiva tal com es va fer a inicis de setembre de 2013.
d- Si en el mes d'abril veiem que la Conselleria no ha estat capaç de negociar ni esmenar les reivindicacions platejades amb la nostra vaga indefinida, i en definitiva, de resoldre el conflicte educatiu, aleshores es plantejarà reprendre la vaga indefinida. En aquell moment el Govern i la Conselleria sí se sentiran pressionats amb la vaga.
A banda d'aquestes línies generals, durant l'estiu treballarem per concretar-les i també per decidir actuacions concretes pel començament de curs.
La primera passa serà explicar aquesta línia avui aprovada a la resta d'organitzacions de la comunitat educativa.
1.- La vaga indefinida no és cap finalitat sinó una eina de lluita. Amb ella es volien aconseguir uns objectius mitjançant una negociació. La nostra valoració és que si amb la vaga no es va aconseguir fer una negociació satisfactòria és per l'actitud de menyspreu de la Conselleria cap a la comunitat educativa i el propi sistema educatiu. En aquell moment la Conselleria va valorar que no tenia res a perdre amb una vaga indefinida.
2- El moviment de la vaga indefinida va ser imprescindible per fer créixer el potencial de tota la comunitat educativa en la denúncia de les polítiques educatives i que sense ell no seríem a l'escenari en què vivim d'apoderament i de força del nostre moviment. Sense la vaga indefinida no haguéssim arribat on hem arribat ni s'hagués produït la cohesió que s'ha produït entre els diferents actors de la comunitat educativa i entre les diferents illes.
3- El Govern no fa comptes de canviar les seves polítiques educatives. A més aquestes polítiques han creat, en alguns moments, diferències importants a dins el propi Partit Popular. També ha creat malestar el propi resultat de les eleccions europees, en el qual el conflicte educatiu hi ha jugat algun paper.
4- El mes de maig hi haurà eleccions autonòmiques i tradicionalment és un moment de forta mobilització. En aquell moment el PP sí que tendrà por de què se'ls passi comptes a les urnes, més després de veure els resultats electorals de les europees.
5- La comunitat educativa ha iniciat forts processos de participació. A dins d'aquests s'han plantejat processos per decidir quin model d'educació volem, per exemple la proposta de Llibre Verd de la Plataforma Crida o els Pactes per l'Educació a les diferents illes. Les conclusions que es treguin d'aquests han de ser presentades com una proposta a assumir per qualsevol organització social o política amb ganes d'aspirar a cotes de poder.
6- No s'entendria que els partits polítics que ara mateix són crítics amb les actuals polítiques educatives del govern, fessin programes o propostes educatives de cara a les properes eleccions que no tinguessin en compte els consensos esmentats en els punts anteriors . Per això cal tancar aquests debats oberts dins els propers mesos.
A partir d'aquesta anàlisi hem valorat com a estratègia general a seguir el proper curs la que ara explicam en 4 punts:
a- Començar amb un primer trimestre molt decantat a formular consensos a dins la comunitat educativa al voltant de quina Educació volem. Això es faria mitjançant el Llibre Verd, pactes per l'educació, el DEBAT o una possible discussió sobre un plurilingüisme basat en criteris pedagògics. Ara que acaba la legislatura és important fermar caps per obtenir propostes de consens que serveixin per marcar futures polítiques educatives.
Aquesta proposta de començament no implica abandonar la mobilització, la denuncia i la reivindicació.
b- Aquest primer trimestre també ens hauria de valer per acumular forces i per organitzar-nos.
c- Durant el segon trimestre des de l'Assemblea augmentarem la mobilització del professorat de les assemblees de centre de manera progressiva tal com es va fer a inicis de setembre de 2013.
d- Si en el mes d'abril veiem que la Conselleria no ha estat capaç de negociar ni esmenar les reivindicacions platejades amb la nostra vaga indefinida, i en definitiva, de resoldre el conflicte educatiu, aleshores es plantejarà reprendre la vaga indefinida. En aquell moment el Govern i la Conselleria sí se sentiran pressionats amb la vaga.
A banda d'aquestes línies generals, durant l'estiu treballarem per concretar-les i també per decidir actuacions concretes pel començament de curs.
La primera passa serà explicar aquesta línia avui aprovada a la resta d'organitzacions de la comunitat educativa.
Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada